18 de desembre 2015

Ara ....LIMIT'S graut


...desprès de voltar i viure just al tall de la navalla, desprès de recórrer el camí del folk al rock passant per el blues i el jazz, i a la fi desprès de retrobar-se a un mateix neix LIMIT’S , el primer disc en solitari de graut.

LIMIT'S és una ullada a la condició humana, LIMIT'S és tot i alhora no és res, és la barrera mental que et fa abandonar o el punt a on agafar impuls, son les batalles quotidianes, son les petjades del darrer pas....

Res més que un manat de cançons fidels, com si no, al trànsit per un món a voltes absurd, a voltes boig, a voltes cruel i mesquí... i a on molt sovint escollim el camí més sinuós.

Retrats de moments i sentiments, de pensaments i anades d’olla.

”Tot és tal com sona".

01 d’octubre 2015

POEMARMARI

Marta’m,
anega’m al teu somni.

...dolç somrius,
i guspireja el meu tresor,
els teus ulls ballant la nit.

______________________________________________

Ínfim espai entre els cossos
a on aixeca el vol l’ocell,
rítmic batec d’ales i espatlles.
Mars de sal,
Imperis d’onades,

Sempre resta,
humitat al giravolt de l’ànima

______________________________________________

Colltorta ens creixia la falguera.

Res hi fa la força.
No la podem més i la deixem créixer.

_______________________________________________

Ets tu,
el desig que trenca el somni.

Estrip,
a la humida flassada
que la meva solitud comparteix.

_______________________________________________

Vas fugir enmig la nit
amb la més dolça mentida.
Un bes, com a única penyora.

De fa tres dies,
que unes bragues negres,
oblidades,
acompanyen les cerveses
solitàries del congelador.

_______________________________________________

Tu ets terra.
Jo braç de mar
a on cap vaixell
mai hi navega.

_______________________________________________

Quina cabriola genètica
etzibà el meu puny
al fons del passadís del teu cos?.

Pulsió al giravolt de l’avió,
hèlix que llaura els núvols.

Res no atura
l’àlgic símbol
que fa del teu cos
incontrolable addicció.

______________________________________________

T’he pres
-furtiu com sóc-
sense recança.

Impuls d’onades
desbocà el temporal
a la teva mar en calma.
Pas casual, i breu estança,
del meu vaixell errant.

T’he pres
-corsari sóc-
de cada cor
m’enduc un tresor.

_______________________________________________

Feliç esclat del llampec!!!
…tot s’esvaeix,
tan sols queda el tremor que commou l’aire.

_______________________________________________

La navalla
jeu impacient
damunt la taula

Avui tindrà allò que més l’hi agrada.

Incaut amant,
gota a gota es dessagna,
tot buscant una paraula.

______________________________________________

Arquejà el pont de somrís,
càndid,
a les balsàmiques aigues.

Sortilegi que fa sabonera
a la darrera bugada d’amor.

______________________________________________

Trufat és
L’amor als teus ulls.

Ullfadat de dolç
sóc onada goluda
empaitant-te lluna.

______________________________________________

Tot és tan fràgil!

El teu amor al meu cor
hi fa la trencadissa.

______________________________________________

L’amor etziba aquesta solitud encoberta.

El silenci és fet
de preguntes sense resposta.

______________________________________________

Ocell traït.

A on són ara
Les tèbies platges d’ocre destí ?

Alienat i sol,
la mar s’asclà.
Lluny era ja el foc de l’estiu.

______________________________________________

Cremo l’os que no vull,
beso el perill fet d’absència i tempesta.
Que no s’atura l’agulla al telescòpic rosec de la por,
i el cavall del temps, s’esmuny, passadissos enllà,
per la fonedissa gàbia del pendol.

______________________________________________

Mar de fons
s’endugué la sorra
a l’ocre platja del teu cos.

Ara resta,
esculls tan sols,
un imposible silenci
que gronxa els records.

______________________________________________

Tant de temps
per no res.

A la fi he après 
tot allò que no em calia saber.

01 de gener 2008

UNA PARAULA NO FA EL PES D'UNA VIDA, UNA PARAULA NO ÉS RES SENSE EL DELER DE LA CARN TEMPTANT EL PUNYAL

Vaig començar a tocar la guitarra als 6 anys, i em sembla recordar que era més gran la guitarra que jo. A aquella primera guitarra, i per descomptat als meus pares, que me la van regalar, sempre hi tindré un deute pendent, o millor dit un agraïment etern e infinit. La guitarra és el meu confident mes íntim, amb ella he plorat, he rigut (i he rigut molt), he desfasat, he controlat, he après, he oblidat, he volat i he caigut, he estat feliç i m’ha omplert de tristesa, pero bàsicament m’ha ajudat a ser el que sóc (si bo o dolent no ho ser, ni sóc qui per dir-ho, i tampoc es el tema…), m'ha ajudat a trobar-me (o a retrobar-me) a mi mateix cuan mes perdut he estat; vaja, que ha estat una companya fidel, sempre ha estat allà quan la he necessitat, ...i si algú la ha maltractat algun cop, sempre he estat jo.
Hores d’ara, la música i el seu entorn omplen la meva vida, sempre tinc un parell de projectes funcionant que em permeten fer bolos quasi setmanalment i així tindre el feedback de la gent, imprescindible per la meva manera d’entendre el que es la música. No es que no apreciï el treball d’estudi o el de composició, ni molt menys, però en definitiva quan algú et vol comunicar qualsevol cosa, el millor és tindre’l cara a cara, ben a prop.
El que és realment important de tot això és el fet de corroborar que es pot viure fent allò que més agrada, per aquest motiu os encoratjo a que si de veritat hi ha alguna cosa a la vida que os ompli, mai hi renuncieu.

01 de gener 2007

FAKTORIA D'ARTS_TERRASSA_20.07.2007







17 de desembre 2006

ES CUAN TANCO ELS ULLS QUE HI VEIG CLAR

































seattle blues band_

Seattle Blues Band_ SALA SEATTLE



ReiSoul_La República



ReiSoul_L'Indús



vagó de 3ª_caldes de montbui



spessa salsa_valldoreix



amb jaume huguet_plça cambó_sabadell



spessa salsa_màgic_barcelona



còsmic groove_park catalunya_sabadell 2003



Per més dura que a voltes et sembli la vida , per mes ganes que tinguis de fer-ho petar tot, per mes decebut que et deixi el genere humà, sempre trovaràs alguna cosa, ...com la música, a on poder-te agafar.
Cada dia es una nova oportunitat d’aprendre alguna cosa nova, d’anar un pas més enllà.
Lluny ja de l’afany autodestructiu i de l’efecte tortuga ara cal:
... Carpe diem... my friend.