Marta’m,
anega’m al teu somni.
...dolç somrius,
i guspireja el meu tresor,
els teus ulls ballant la nit.
______________________________________________
Ínfim espai entre els cossos
a on aixeca el vol l’ocell,
rítmic batec d’ales i espatlles.
Mars de sal,
Imperis d’onades,
Sempre resta,
humitat al giravolt de l’ànima
______________________________________________
Colltorta ens creixia la falguera.
Res hi fa la força.
No la podem més i la deixem créixer.
_______________________________________________
Ets tu,
el desig que trenca el somni.
Estrip,
a la humida flassada
que la meva solitud comparteix.
_______________________________________________
Vas fugir enmig la nit
amb la més dolça mentida.
Un bes, com a única penyora.
De fa tres dies,
que unes bragues negres,
oblidades,
acompanyen les cerveses
solitàries del congelador.
_______________________________________________
Tu ets terra.
Jo braç de mar
a on cap vaixell
mai hi navega.
_______________________________________________
Quina cabriola genètica
etzibà el meu puny
al fons del passadís del teu cos?.
Pulsió al giravolt de l’avió,
hèlix que llaura els núvols.
Res no atura
l’àlgic símbol
que fa del teu cos
incontrolable addicció.
______________________________________________
T’he pres
-furtiu com sóc-
sense recança.
Impuls d’onades
desbocà el temporal
a la teva mar en calma.
Pas casual, i breu estança,
del meu vaixell errant.
T’he pres
-corsari sóc-
de cada cor
m’enduc un tresor.
_______________________________________________
Feliç esclat del llampec!!!
…tot s’esvaeix,
tan sols queda el tremor que commou l’aire.
_______________________________________________
La navalla
jeu impacient
damunt la taula
Avui tindrà allò que més l’hi agrada.
Incaut amant,
gota a gota es dessagna,
tot buscant una paraula.
______________________________________________
Arquejà el pont de somrís,
càndid,
a les balsàmiques aigues.
Sortilegi que fa sabonera
a la darrera bugada d’amor.
______________________________________________
Trufat és
L’amor als teus ulls.
Ullfadat de dolç
sóc onada goluda
empaitant-te lluna.
______________________________________________
Tot és tan fràgil!
El teu amor al meu cor
hi fa la trencadissa.
______________________________________________
L’amor etziba aquesta solitud encoberta.
El silenci és fet
de preguntes sense resposta.
______________________________________________
Ocell traït.
A on són ara
Les tèbies platges d’ocre destí ?
Alienat i sol,
la mar s’asclà.
Lluny era ja el foc de l’estiu.
______________________________________________
Cremo l’os que no vull,
beso el perill fet d’absència i tempesta.
Que no s’atura l’agulla al telescòpic rosec de la por,
i el cavall del temps, s’esmuny, passadissos enllà,
per la fonedissa gàbia del pendol.
______________________________________________
Mar de fons
s’endugué la sorra
a l’ocre platja del teu cos.
Ara resta,
esculls tan sols,
un imposible silenci
que gronxa els records.
______________________________________________
Tant de temps
per no res.
A la fi he après
tot allò que no em calia saber.